Soc Alis

Sóc Alis, curiosament, aquest nom és l’evolució per la que el meu nom ha passat des del dia que vaig néixer, un 3 de febrer de l’any 1982. El meu nom complet és Alícia Romero Martínez. Els meus pares em van cridar així per la meva tia Alicia. Aquest nom, a part de la meva mare, també va inspirar a la meva tia Juanita i padrina que també havia cridat a la seva filla, és a dir, a la meva cosina, Alice. Curiós que dues germanes posin a la seva filla el mateix nom, veritat? Això ja diu molt de la família tan peculiar que tinc i de la qual tinc la gran sort de pertànyer.

No se si ha estat casualitat o destí però la veritat és que si. Confesso haver viscut i continuar vivint al país de les meravelles però encara no m’ha concedit el poder de veure a través dels miralls…

Com la germana petita de dos germans més, amb els que he jugat, m’he barallat, hem rigut, hem plorat i dels que estic orgullosíssima, sóc la rebotada, la mimada, la creativa, la imaginativa, la inconformista, i tot allò que se sol de dir dels tercers fills, aquests que, en ocasions, arriben al ventre matern per una badada. Jo us puc dir, que en el meu cas, va ser així, o almenys això em van dir els meus pares…

És a l’escola on el nom d’Alicia va evolucionar cap a la seva primera transformació i vaig passar a ser Ali per tots els meus companys de classe i els meus amics, a més de tots els meus entrenadors de karate, dansa, atletisme i handbol.

Poc després de estrenar-me en el món laboral (mentre estudiava el batxillerat i altres cursos de formació) com a instructora d’activitats físic esportives vaig passar a cridar-me Alis amb “s”. No és que jo digués que em deia així, però algú ho va entendre malament o li va semblar que Alis era el meu nom.

La veritat és que des d’aquest moment, fruit o no de la casualitat i fins a dia d’avui, a nivell professional, 18 anys després, es em coneix com Alis i no com Alícia.

Durant aquests 34 anys, l’amor ha estat la meva font d’energia, i la passió, la raó per la qual he fet totes i cadascuna de les coses en aquesta vida, he tingut química amb gent increïble que m’ha marcat per sempre, he estat envoltada de les millors i pitjors persones, he viscut històries per recordar amb ocellets, peixos, tortugues, gats, gossos i cavalls que m’han aportat i ensenyat molt. M’emociona escoltar les persones que estimo amb bogeria i connecto tots els meus sentits per seguir coneixent noves persones a les que poder dir “t’estimo”. Mantenir els ulls ben oberts per ensopegar de nou ha estat i és la meva estratègia d’aprenentatge. Paral·lelament a viure la meva infància al màxim, la meva adolescència a mil per hora, la meva joventut a un ritme vertiginós i la meva tot just iniciada maduresa a la velocitat de la llum; he estudiat tot el que l’economia i el temps m’ha permès.

La meva vocació i la meva formació base és docent fins a la medul·la i si no que l’hi diguin a tots els peluixos i nines que en la meva infància, van ser durant hores i hores, els meus alumnes de pràctiques. Ara treball en l’àmbit educatiu formal com a docent i com coach. En l’àmbit no formal tinc la gran sort de treballar amb nadons, amb nadons i els seus pares, amb nens i nenes en etapa infantil i primària, amb adolescents, amb joves, amb adults i amb persones molt grans. Tots ells fan que cada dia sigui genial, únic i exclusiu.

Gràcies mare i pare per tenir aquest petit gran distracció i per cridar-me així.

Diumenge, novembre 20, 2016
04:34 de la matinada